Article de Marc Arza publicat al Diari de Tarragona el maig de 2023.
La campanya electoral va començar formalment fa pocs dies, però fa mesos que totes les candidatures s’esforcen a promoure les seves candidatures amb lemes, cartells i actes de partit. Seguint la dinàmica electoral es fa evident que fins ara pràcticament totes les idees i propostes plantejades són estrictament locals.
La campanya electoral va començar formalment fa pocs dies, però fa mesos que totes les candidatures s’esforcen a promoure les seves candidatures amb lemes, cartells i actes de partit. Seguint la dinàmica electoral es fa evident que fins ara pràcticament totes les idees i propostes plantejades són estrictament locals.
A primer cop d’ull potser no sembla estrany, al cap i a la fi les eleccions que s’apropen són municipals, però al Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre l’absència d’una mínima derivada regional de la campanya hauria de ser un motiu de preocupació.
Una part important dels reptes que encaren els ciutadans de la Catalunya Sud són d’abast regional i hauran de tenir, necessàriament, una solució regional, però en aquestes eleccions la regió no hi és.
O, més ben dit, hi és, però no es veu. Hi ha dinàmiques regionals i metropolitanes, però no s’han sabut vertebrar i tot el seu potencial acaba difuminat i perdut, en terra de ningú. I encara sort, perquè a l’inici de la precampanya va semblar que es tornava a la vella discussió estèril de la capitalitat i la competició de campanar. Un risc sempre present.
Convindria que hi hagués un debat compartit sobre una llista llarga d’aquestes dinàmiques regionals i metropolitanes, idees i propostes sobre com articular-les, però sembla clar que durant les dues setmanes de campanya la conversa pública es limitarà a l’òptica municipal més estricta i petita.
A les eleccions catalanes, d’altra banda, són els assumptes nacionals els que ocupen gairebé tot l’espai i el que en resulta és l’absència pràcticament total d’una mirada política als assumptes col·lectius de la Catalunya Sud.
“Una part important dels reptes que encaren els ciutadans de la Catalunya Sud són d’abast regional, però en aquestes eleccions la regió no hi és“
L’aigua i els residus són afers estrictament regionals, però no apareixeran al debat electoral tot i la sequera i un incendi a la planta incineradora de Sirusa que ha durat setmanes. El transport públic té una derivada metropolitana i regional evident, però la crisi de Rodalies no ha aconseguit que sigui un tema central de campanya i només el Tramcamp s’obre un tímid espai en algun programa electoral.
Les renovables, el futur de les nuclears i la transició energètica, són afers regionals que superen de llarg els límits de qualsevol municipi, però no se sentiran idees i propostes territorials sobre aquestes qüestions.
A les ciutats d’una certa dimensió hi haurà proclames i anuncis de mesures de promoció econòmica, de noves àrees industrials, de polítiques de talent i de captació d’inversions, però gairebé totes superen les capacitats d’un sol ajuntament i s’hi guanyaria encarant-les des d’una òptica compartida. Tampoc no es parlarà de coordinar polítiques socials o culturals i continuaran passant coses com que els festivals Trapezi i Tarraco Viva es facin en les mateixes dates un any rere l’altre. Problemes regionals, silencis municipals.
La Diputació de Tarragona és el més semblant a un govern regional que hi ha a l’abast de la Catalunya Sud. No ho és ben bé, i no ho hauria de ser, però és el millor substitut disponible. Les eleccions municipals serviran per escollir el pròxim govern de la Diputació de manera indirecta.
Els vots de cada candidatura agrupats per partit judicial decidiran qui ocuparà els escons de la Diputació i en decidiran la presidència. Una fórmula que carrega un cert dèficit democràtic.
L’administració provincial arriba a tots els racons i compta amb més capacitat d’interlocució institucional i més pressupost que cap dels seus ajuntaments. Gairebé 200 milions amb una gran capacitat de decisió sobre com gastar-los. Però quan falten pocs dies per les eleccions sembla que la Diputació no existeixi perquè els que se la disputen no dediquen ni un segon a explicar quines polítiques faran si arriben a governar-la. I costaria poc de millorar.
Si cada partit deixés clar d’entrada un candidat o candidata i una proposta de govern per liderar la Diputació, els projectes regionals guanyarien relleu i protagonisme durant la campanya.
La política respon a les inquietuds dels votants i si la campanya passa sense que el debat regional hi aparegui és perquè la societat civil i els mitjans de comunicació han estat incapaços de forçar la política a parar-hi atenció.
Els periodistes i les organitzacions socials, culturals i empresarials haurien d’intervenir a través de les entrevistes, els debats i els actes de campanya que s’aniran desenvolupant els dies vinents. Demanar als candidats municipals quines polítiques regionals volen, què faran des de la Diputació i quins compromisos de col·laboració metropolitana es comprometen a dur a terme si surten escollits.
Fer que la realitat de la Catalunya Sud aparegui a la campanya perquè en depèn bona part del futur dels seus pobles i ciutats. Despertar la política regional perquè la regió la necessita.
