L’actualització del sistema de Mitjana Distància a Catalunya, dissenyant noves estacions sobre la línia d’AV, construiria la metròpoli de set milions a una hora de Barcelona. No es tracta de dissenyar mobilitat per si mateixa, sinó de reforçar la galàxia de ciutats catalanes, un capital existent i històric de país, com també fer-ho en una estratègia de modernització i d’aspiració de futur, tot un model de país.
Més enllà de Barcelona, avui només Lleida, Girona i Figueres operen de nuclis urbans relligats per l’Alta Velocitat ferroviària. Tarragona i Reus no es poden afegir per una situació no central de l’estació al Camp. Només són tres ciutats a tot Catalunya, o quatre amb la capital.
Sabem que Catalunya és el centre de la Mitjana Distància a escala espanyola en nombre d’usuaris per damunt de la façana atlàntica de Galícia o de qualsevol altra contrada, Madrid inclòs. A excepció de la Llarga Distància en què aquesta capital protagonitza les inversions radials. Però Madrid no pot crear en el buit estepari una rodalia de ciutats a Mitjana Distància, com la que és Catalunya.
Imaginem, doncs, no quatre nodes, sinó fins a deu o més. Les noves ciutats amb estació regional en AV i lligam simultani amb les Rodalies, serien: Hostalric, Martorell, Vilafranca, el Vendrell, Reus, Tarragona i l’Aldea-Tortosa-Amposta. A aquesta llista, caldria afegir-hi tot el Vallès, amb el Baix Llobregat i el Maresme. El Baix per les estacions al Prat i Martorell, el Vallès pel pas dels serveis regionals pel corredor prelitoral i el Maresme per l’enllaç amb Barcelona i amb Hostalric, al final de la línia de la costa. A aquest sistema caldria sumar-hi Vic, Manresa i Igualada. Les dues primeres amb la millora de les línies de Rodalies i el seu nou enllaç amb el corredor prelitoral pel Vallès i Igualada per la connexió amb l’AV a Martorell.
Aquests deu nodes, amb operacions urbanístiques públiques entorn de les estacions, generarien deu centralitats econòmiques, innovadores, d’irradiació. Interconnectades, però relligades amb el seu entorn, el qual incorpora espai agrícola. Innovació significa dinamisme i capacitat d’escalar des d’una realitat present.
Les dades del món productiu ens indiquen que aquesta Catalunya és més dinàmica del que es coneix, més petita sí, però més àgil que el mateix espai metropolità regional de Barcelona. Les dades mostren que dos terços de la població del país, assentades a Barcelona i entorn, han assolit només un terç de l’increment de valor afegit (VAB) industrial anual del 2019 respecte de les dades del 2006 en el que és la major concentració manufacturera. Però en contrast, resulta que només un terç de població de la resta del país ha creat els dos terços de valor incrementat total. És hora de reconèixer-ho i de potenciar-ho. Cal, doncs, integrar en conjunt urbà català i sumar-ho al mateix pes de la capital.
Més lluny dels nodes directes de l’AV ens apareix un segon llindar de poblacions que guanyarien interrelació i presència en una segona línia. Podem citar els casos de: Ripoll, Olot, Banyoles, Balaguer, Cervera, Tàrrega, Mollerussa, Valls, Sant Celoni, Sant Sadurní, Blanes-Lloret, Vilanova-Sitges, Santa Coloma de Farners-Amer… i es podria continuar enumerant.
De fet, la reestructuració i integració de Catalunya per via ferroviària refaria tot el conjunt del país. I caldria atendre també els marges sense guany de proximitat, però la quota integrada esdevindria un veritable salt de país. Constituiria la integració del clàssic model de la Catalunya Ciutat. Si volem superar la usual dislèxia amb la capital, podríem parlar de la Barcelona país, o de la metròpoli de set milions d’habitants, que resulta més interessant que les de cinc i de tres.
Catalunya ferroviària vol dir extensió ferroviària, com també integració i jerarquia urbana, d’aquí l’interès dels regionals en AV, uns serveis que superin unes rodalies i immenses i lentes i uns regionals de fa un segle, amb una reorganització sistemàtica del conjunt. Aquest canvi podria ser una bona resposta al fet denunciat a l’article “La derrota ferroviària de Catalunya”.
