Article de Manel Cunill publicat al Diari de Sabadell el 11 d’octubre de 2021
L’eclosió de l’anomenat Arc Metropolità és un altre exemple de la renúncia a vertebrar una de les regions més dinàmiques d’Europa: el Vallès. Desconec la capacitat política dels firmants d’aquest nou artefacte territorial, però algunes de les seves propostes són del tot antagòniques. Per exemple, crear una zona de baixes emissions i construir més autopistes és del tot contradictori. Aquesta agrupació de governs locals s’albira poc solvent per resoldre els reptes inapel·lables com les polítiques ambientals, d’equitat, culturals i educatives per al Vallès. Malauradament, és fàcil discernir que l’esperit de tot plegat és reivindicar la construcció del Quart Cinturó, aprofitant la pluja de milions d’euros gràcies al deute públic que tard o d’hora haurem de tornar.
“Crear una zona de baixes emissions i construir més autopistes és del tot contradictori.”
Aquesta proposta associativa d’alguns ajuntaments tampoc és novella. Als anys noranta ja es va promoure una mena d’aliança amb les ciutats de l’anomenada segona corona, des de Vilanova fins a Mataró. En aquella època, amb un contingut més reivindicatiu per definir les polítiques territorials d’aquest entorn per evitar ser engolits per Barcelona. D’altra banda, associacions com l’Àmbit B30 o el projecte de l’Ajuntament de Terrassa Orbital40 són exemples d’aquesta política de foment de la subsidiarietat del Vallès. Massa ganes d’esdevenir metropolitans i poca feina per endreçar la realitat ambiental, social i econòmica del Vallès. D’altra banda, tampoc és banal aquesta addicció als eufemismes metropolitans per evitar parlar del Vallès, Baix Llobregat, Maresme, Garraf o Penedès. Moltes d’aquestes iniciatives utilitzen com a element identificador els acrònims alfanumèrics de les xarxes viàries o figures geomètriques anònimes. Una meritòria estratègia per desdibuixar la nostra realitat bioregional i una baixa estima del nostre entorn.
Catalunya és una societat rica i diversa amb tota mena d’associacions. I el Vallès no és una excepció. De les 81.807 associacions sense ànim de lucre registrades a Catalunya el 2020, 11.231 entitats estaven inscrites al Vallès. Aquesta diversitat i pluralitat associativa és un patrimoni que moltes vegades no es té en compte a l’hora de concertar les polítiques públiques. I així ens van les coses. La paradoxa s’esdevé quan els representants electes i amb responsabilitats de govern creen associacions per fer incidència política. No és suficient l’exercici d’unes alcaldies per fer política? Més aviat s’esperaria d’aquests governants una acció política decidida, sigui al Parlament o les diverses institucions de govern. La política és confrontar idees amb la societat i arribar a acords per impulsar el benestar de la comunitat.
“No és suficient l’exercici d’unes alcaldies per fer política? Més aviat s’esperaria d’aquests governants una acció política decidida, sigui al Parlament o les diverses institucions de govern.”
Tot i els antecedents existents, com la proposta de la consellera Joana Ortega per a la governança del Vallès, es constata una inacció preocupant amb relació al futur del Vallès. Les actuals polítiques dels governs locals de Sabadell i Terrassa segurament ens aboquen a esdevenir el sobreeixidor del Barcelonès: més ciutat dormitori. Una opció fàcil, però poc proteica a mitjà termini i que intensificarà la suburbialització de Sabadell. Estem en una cruïlla complexa, però la solució exigeix promoure un projecte polític per a un Vallès policèntric, ambiental i productiu. Preservar la identitat ambiental de la bioregió del Vallès és essencial per adaptar-nos als canvis provocats pels cicles biogènics.
