Article de David Garrofé, publicat a Via Empresa el 8 de juny de 2022.
La ciutadania segueix i s’informa sobre aspectes de l’economia i la societat que percep que li afecten de prop i que incideixen en el seu benestar individual i col·lectiu: l’atur, les pensions, la inflació, les recessions, la seguretat, l’educació , la sanitat, etc … aquells temes que alguns polítics defineixen com “allò que interessa a la gent” quan volen distreure l’atenció sobre els temes estratègics i estructurals que no volen que siguin revisats. En aquest article m’agradaria aprofundir en un tema complex com és l’organització territorial de Catalunya i la seva governança com un dels reptes més importants que té el país per avançar en el progrés i benestar de la seva ciutadania.
¿Per què és un tema tan poc debatut? Probablement perquè és un tema complex i feixuc que deixem a geògrafs, polítics i urbanistes confiant que prendran les millors decisions. Un gran error que hem d’esmenar amb urgència. Ens hi juguem molt i no en som conscients. Els mapes i les governances no es canvien de qualsevol manera ni massa sovint. Un cop s’han establert, es creen uns sistemes de funcionament i d’Interessos legítims molt difícils de canviar. El sistema es defensa per autoperpetuar-se, però mai té en compte els costos socials i econòmics d’endarrerir la presa de decisions. Per salvaguardar els interessos d’uns pocs, sacrifiquem el benestar de molts.
El document Barcelona Demà
Recomano molt la lectura sobre el document Barcelona Demà. Compromís Metropolità 2030 que està elaborant el Pla Estratègic Metropolità de Barcelona (PEMB) i que comparteix la mateixa diagnosi de l’Associació femVallès i en recull propostes importants. Aquesta iniciativa ha creat un espai participatiu que pretén arribar al 2030 amb un nou model consensuat de governança metropolitana que impactarà en la prestació de serveis a la ciutadania, a un finançament local més equitatiu, a un nou model d’Infraestructures i de la seva gestió i a una projecció local i internacional de major impacte.
Resumint, fa dues importants constatacions que encerta de ple: la primera, que el fet metropolità barceloní és la clau de volta de l’articulació del territori català, avui tenim una regió metropolitana amb absència d’un govern específic i d’un sistema de governança prou articulat; i, la segona, que per desplegar aquest nou govern es necessita resoldre el debat sobre l’organització territorial del conjunt de Catalunya. No serà possible l’un sense l’altre i, per tant, s’han de treballar els dos àmbits en paral·lel. Una regió metropolitana de cinc milions d’habitants que ocupa el 30% del territori no pot estar desvertebrada de la resta del país que acull el 30% de la població i el 70% del territori. Semblaria una obvietat, però cal constatar-ho com a base per entendre la “ciutat real” i la interdependència del conjunt del país.
Una regió metropolitana de cinc milions d’habitants que ocupa el 30% del territori no pot estar desvertebrada de la resta del país que acull el 30% de la població i el 70% del territori.
Encerta també quan reconeix que calen instruments com l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) a escala regional catalana (Baix Camp,Lleida, Girona, etc…). Per la seva dimensió i particularitats, per eficiència i pel principi de subsidiarietat, la pròpia regió metropolitana també necessitarà superar delimitacions administratives i adaptar-se a la geometria variable per reconèixer i institucionalitzar subàmbits o districtes de gestió descentralitzada al Vallès, al Baix Llobregat i al Maresme com ve reclamant femVallès els darrers 10 anys. Aquesta proximitat de la gestió amb el territori ha d’anar acompanyada d’un avenç en la democratització dels governs metropolitans i regionals. Tres nivells d’administració i la capacitat d’elegir els nostres representants en cada escala ha de portar una major implicació de la ciutadania i una millora de l’eficiència i la qualitat democràtica.
Tres nivells d’administració i la capacitat d’elegir els nostres representants en cada escala ha de portar una major implicació de la ciutadania i una millora de l’eficiència i la qualitat democràtica.
Amb un enfoc tant encertat, ¿per què no s’avança més en la seva resolució? Segurament com tots els problemes complexos depenen de diferents factors que s’han d’alinear simultàniament. D’una banda un desconeixement per part de la ciutadania important que fa que no hi hagi un debat social que condicioni als polítics i a les administracions a prioritzar-ho. En segon lloc, un protagonista important com l’Ajuntament de Barcelona no sap veure que més enllà de Collserola trobarà la solució a una part important dels seus problemes. En tercer lloc, un Govern de la Generalitat que davant les incerteses de l’impacte que pot generar una nova governança catalana no lidera el debat i, finalment, però no menys important, el paper del Tribunal Constitucional amb la seva sentència sobre l’Estatut de Catalunya, deixant en via morta la Llei 30/2010 sobre Vegueries que havia de ser el fonament per generar estructures de govern a la Regió Metropolitana i un revulsiu per l’administració perifèrica de la Generalitat. Recordin a l’inefable Alfonso Guerra dient “nos cepillamos el Estatut de Catalunya”. Doncs bé, encara en paguem les conseqüències amb grans costos per la ciutadania.
La Llei 30/2010 sobre Vegueries havia de ser el fonament per generar estructures de govern a la Regió Metropolitana i un revulsiu per l’administració perifèrica.
¿Com podem ajudar per fer-la avançar? El document de Barcelona Demà constata la complexitat per resoldre-ho i apunta dues vies per fer-ho: una primera institucional, lenta, que requereix un debat profund, un clima polític propici, generositat i una visió de país i la balanceja amb una proposta operativa, de baix a dalt, amb noves aliances i projectes compartits concrets. Conceptualment, sembla encertat, el que passa és que és molt difícil avançar amb agendes compartides sense marcs institucionals reconeguts que ho impulsin, com ho és voler canviar les governances sense els consens necessaris.
Benvingut el bon debat endegat pel PEMB. Ha posat unes bases sòlides per avançar. Des de femVallès estem treballant en les dues línies que proposa el document: hem generat moltes propostes d´agenda compartida al territori per millorar la mobilitat col·lectiva de la Regió Metropolitana de Barcelona i volem estimular que les altres regions catalanes comencin un procés semblant de definició del que han de ser les seves “àrees metropolitanes” i de recerca d’agendes compartides en els seus territoris i entre totes les regions catalanes. De baix a dalt per fer realitat una nova governança catalana que pot ser un motor per rellançar la gran Barcelona i el conjunt del país.
Que les altres regions catalanes comencin un procés semblant de definició del que han de ser les seves “àrees metropolitanes“.
