Article de Manel Larrosa publicat a Via Empresa el 25 d’octubre de 2021. Text consecutiu al article: El Vallès i la Biscaia industrials.
La Catalunya industrial manté des de fa anys un cert complex i enveja sana amb el potencial industrial del País Basc. En particular, de la seva cultura industrial, que comporta formació professional, innovació, arrelament al territori, dinàmica social -per exemple en cooperatives-, activitats punteres, etc. Comparant el País Basc amb Catalunya, nosaltres som en proporció tres vegades majors en població i economia, però Catalunya només és 2,5 vegades la seva indústria. Ho compensem en agricultura i turisme, però en manufactura som més dèbils.
El Baix Llobregat és Guipúscoa
No obstant això, si comparem dades del Baix Llobregat i Guipúscoa trobem paral·lelismes en volum de població, total del valor brut afegit (VAB) o d’aquest per habitant.
En l’Idescat i l’INE les xifres dels ocupats coincideixen, a causa del seu origen comú en la Seguretat Social. Se sumen afiliacions generals a la SS més autònoms. Les dades de VAB poden diferir alguns cops entre les dues fonts en ordre d’un 7% quan comparem Catalunya i País Basc (l’INE no desagrega per comarques, sinó per províncies), amb valors en més per part de l’Idescat.
Més en detall, amb una població una mica major, assolim el mateix valor afegit brut per habitant i, amb menys ocupats industrials, però una meitat més de valor aportat per treballador. I el paper del component industrial en l’economia és calcat a ambdós territoris. Segurament el pes de Seat n’és una explicació. Però en síntesi, la riquesa generada és la mateixa per habitant. Alguna dada concreta, com el fet de disposar de més VAB per ocupat industrial ens indicaria que potser no anem tan endarrerits en la cursa del món productiu.
El Baix Llobregat no és Guipúscoa
No obstant el panorama anterior, no som Guipúscoa en diferents ordres que ens perjudiquen com una pedra dins la sabata. La nostra institucionalitat, la del Baix Llobregat, és zero comparada amb la guipuscoana: una diputació foral, que pot fer política de formació, d’ajut a la transferència tecnològica, que mana sobre les infraestructures i que no assoleix cap dèficit fiscal. Si al Baix Llobregat vivim pitjor que els bascos seria per aquest factor fiscal i de manca d’autogovern, no pas per incapacitat de producció de riquesa.
“Si al Baix Llobregat vivim pitjor que els bascos seria per aquest factor fiscal i de manca d’autogovern, no pas per incapacitat de producció de riquesa.”
Per exemple: qui s’ocupa de l’entorn de Seat, del Delta, de les relacions amb port i aeroport? Diverses administracions, però sovint ningú, ni tampoc amb un pes local suficient. Quina direcció de la formació professional hi ha a escala Baix Llobregat? Cap. Doncs aquests són els buits que cal emplenar.
I de tot plegat, potser se’n deriva que Catalunya sigui “moderadament innovadora”, respecte al País Basc, que és “fortament innovador”, segons la Comissió Europea, categories aplicables respectivament al Baix Llobregat respecte Guipúscoa. Aquestes dades ens diuen, però, que més autogovern, a Catalunya i al Baix Llobregat, permetrien atrapar el diferencial. Hi ha, per tant, una possible política pública que ens faria més sòlidament industrials. El reconeixent polític del Baix Llobregat com a part de Catalunya, sigui com a regió o com a vegueria, és compatible amb la regió metropolitana de Barcelona. Fins i tot seria un pas previ necessari, perquè serem metròpoli en tant que valuosos i específics, no com a simple perifèria de polígons, d’una capital global que, en la seva dinàmica, avui per avui menysté el fet productiu de la seva rodalia.
“El reconeixent polític del Baix Llobregat com a part de Catalunya, sigui com a regió o com a vegueria, és compatible amb la regió metropolitana de Barcelona.”
Si el Baix Llobregat és com Guipúscoa, en el mateix ordre de magnitud es pot comprovar que el Vallès és com Biscaia i el Maresme no gaire diferent d’Àlaba. Llavors, Barcelona disposa d’un entorn comparable al País Basc i el desaprofita totalment en la seva consideració metropolitana. Obsedida per ser ciutat global de turisme i serveis ignora el potencial productiu del seu entorn, car, per exemple, l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) prescindeix totalment de l’àmbit de Martorell, del Maresme i la major part del Vallès perquè és clar que el fet productiu no forma part del seu ideari.
“Si el Baix Llobregat és com Guipúscoa, en el mateix ordre de magnitud es pot comprovar que el Vallès és com Biscaia i el Maresme no gaire diferent d’Àlaba.”
Si el Baix Llobregat genera la mateixa riquesa que Guipúscoa i els seus habitants no gaudeixen del mateix nivell de vida és per manca de drets de ciutadania, drets formals i materials. La situació és deficient en fiscalitat, en autogovern i en representació política.
A l’autogovern a escala catalana caldria afegir-hi la dimensió pròpia immediata. I si no és amb una diputació foral, com a Guipúscoa, ha de ser amb una diputació regional o de vegueria. I des d’aquesta, poder compartir i pactar amb la capital les polítiques metropolitanes que calgui. I és obvi que cal un retorn fiscal a l’alçada de la riquesa generada i dels problemes vigents, socials, ambientals, de mobilitat. etc.
I calen representants polítics propis al Parlament de Catalunya, essent el Baix Llobregat una circumscripció electoral. Només amb representació política hom és una col·lectivitat reconeguda. Tot horitzó de llibertat i de benestar ha de ser proper i necessitem aquest horitzó i la política l’ha de procurar. Un ordre de magnitud a l’entorn del milió d’habitants, com hi ha al Baix Llobregat, ho empara plenament.
La regionalització de Catalunya és un projecte civil de llibertat i benestar i es concreta també als espais densos de la perifèria de la capital, precisament per poder deixar de ser un territori de segona. L’equilibri territorial comença pel reconeixement de la societat local, la representació política propera i el govern propi, que anomenem subsidiarietat.
