El soterrament de les vies del tren a St. Feliu de Llobregat i Montcada i Reixac és una de les principals actuacions en termes d’inversió econòmica pel Ministeri de Transports que es preveuen
En aquest context d’obres, l’existència d’intercanviadors entre la línia R8 (Granollers-Martorell) i FGC (Metro del Vallès) serien una bona alternativa per desestressar els serveis alternatius quan hi ha talls en punts crítics de la xarxa.
Les entitats Promoció del Transport Públic i Associació femVallès advertim al Departament de Territori de la Generalitat i al Ministeri de Mobilitat de la urgència per desenvolupar els intercanviadors ferroviaris de St. Cugat del Vallès. Aquests nodes són històricament reivindicats pel territori, donada la seva importància a efectes de xarxa, no només per la vertebració del Vallès, sinó també com una alternativa més per accedir a Barcelona quan els accessos principals queden afectats per obres.
Les obres previstes a St. Feliu de Llobregat i Montcada i Reixac per poder soterrar les vies posen sobre la taula la debilitat de la radialitat de xarxa de tren a la Regió de Barcelona. Falta malla, robustesa i resiliència al sistema ferroviari. Els possibles talls causaran afectació als milers de persones que entren i surten cada dia de la capital a través de l’R2 i l’R4, com s’està posant de manifest actualment amb el tall de les línies R2 i R11 a St. Andreu a causa de les obres a la Sagrera.Els problemes derivats de les obres a la xarxa, si bé entenem que són inevitables, tallaran la connexió de Rodalies entre la capital i els corredors de Granollers i Martorell. El servei substitutori d’autobús segurament no serà suficient per donar una resposta proporcional a la demanda d’aquests corredors, i les alternatives de la R4 (nord) i FGC-Llobregat suposaran un increment de temps (vegeu taula adjunta a l’annex) per als usuaris.
Per aquest motiu, accelerar la construcció dels intercanviadors a Sant Cugat del Vallès seria una solució estructural de xarxa que, a més a més, permetria oferir una alternativa als ciutadans quan les vies d’accés queden afectades per obres. Si bé la solució és més lenta per arribar al centre de Barcelona (respecte a les línies R4 i R2 abans de ser tallades), sí que seria més ràpida per arribar a l’àmbit de Sarrià-Sant Gervasi (estructuralment) i de Gràcia (en períodes d’obres).
A més de la construcció dels intercanviadors de St. Cugat, la PTP i femVallès considerem que la línia R8 ha de tenir intercanviadors a Barberà i a Santa Perpètua de Mogoda. A Barberà la R8 enllaçaria amb la línia R4 creant l’intercanviador de Riu Sec, i a Santa Perpètua-Riera de Caldes enllaçaria amb la R3. Si aquests intercanviadors estiguessin en funcionament la línia R8, faria una funció distribuïdora des de Granollers a Martorell. La xarxa de Rodalies guanyaria així resiliència, el que implica menys retards davant de futurs talls, obres o incidències en algun punt la xarxa permetent recorreguts alternatius.
PTP i femVallès instem a agilitzar els projectes d’intercanviadors al Vallès, especialment els de Volpelleres i Hospital General, entenent que són mesures prioritàries davant els previstos talls.
L’actuació tindria beneficis enormes en la mobilitat del Vallès més enllà de reduir les afectacions per obres en els accessos a Barcelona: permetrien augmentar considerablement la demanda de transport públic també en els desplaçaments interns al Vallès. Amb els talls a nord i sud de Barcelona aquests intercanviadors es mostren ara com la millor solució per tal de disminuir la indignació social davant els talls i retards constants de Rodalies. Una actuació reclamada des de fa 9 anys per l’Associació femVallès i la PTP.
Annex
Comparació del temps de viatge amb diferents escenaris.. Temps de viatge expressat en minuts i comptant el temps per a transbordament.
