Els districtes metropolitans
El malestar manifestat recentment pels ajuntaments de Badalona, Santa Coloma i Sant Adrià del Besòs respecte a l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) mostra un fet de fons. Aquest és que l’AMB actua en sentit contrari a les necessitats de les grans àrees que contenen i reconeixen al seu interior districtes metropolitans i no practiquen un únic govern uniforme del fet metropolità. A major dimensió, major riquesa i complexitat, no a l’inrevés.
És l’exemple que ens aporten metròpolis com les de Paris, Londres o el Ruhr. París, tot i ser a un país centralista, és paradigmàtic. La capital francesa és un dels dotze districtes que conformen la metròpoli. París no és un districte superior als altres, per exemple llocs tan centrals i emblemàtics com La Défense es troben en districtes diferents al de la capital. A la nostra metròpoli això equivaldria a la plaça d’Europa de l’Hospitalet, un espai totalment cèntric i metropolità. En aquestes metròpolis la capital dialoga directament amb tothom, amb tota la regió i no es tanca dins d’una jerarquia de successives corones de perifèria. Al Vallès coneixem i patim aquest fet i, no per casualitat, la immediatesa de Barcelona ara també se’n queixa.
La impossibilitat de l’AMB de créixer amb solidesa i superar les males relacions que manté amb el Vallès, neix en el bloqueig a admetre les identitats dels districtes i les diferents escales supramunicipals en la gestió de les competències compartides.
Només amb una estructura coherent serà possible estalviar un organisme que arribaria als 5 milions d’habitants i competiria directament amb la Generalitat. Calen districtes, perquè els diversos àmbits subregionals hi han de ser compatibles.
A Catalunya, avui és possible el ple reconeixement del fet metropolità, simultàniament al de les diferents regions del país i fer-ho amb subsidiarietat. És a dir amb districtes metropolitans dins dels espais més poblats, com es el cas de la regió de Barcelona. Aquest debat s’escatima en nom d’una mirada metropolitana curta de mires, uniformadora, que perjudica tothom, Barcelona inclosa.
Associació FEMvallès, 17 març de 2021.
