En l’òrbita de Terra al volant del Sol hi ha dos grans punts estables respecte l’atracció d’ambos astres, anomenats els punts de Lagrange. En el corredor prelitoral, entre Barcelona, Girona i Tarragona, hi ha també dos punts a mig camí, amb una semblant qualitat, que podem identificar amb Vilafranca i Breda-Hostalric.
Avui, el gran lligam de la nova mobilitat territorial ja és el ferrocarril d’Alta Velocitat, per exemple quan hi ha gent de Barcelona que treballa a Figueres a una hora de tren. I resulta que els dos punts “lagrangians” esmentats, connecten la xarxa ferroviària d’Alta velocitat amb la convencional. Només cal posar andanes i fer estació entre la línia convencional i la d’alta velocitat. No ho hem decidit, ens ho hem trobat fet, existeix.
Aquestes dues localitzacions tenen vocació de nova polaritat regional, de descentralització de Barcelona, de reequilibri territorial a gran escala i de bon projecte de país.
Com a les velles new-towns angleses de fa setanta anys, es pot aprofitar la centralitat de comunicacions i l’existència d’una població prèvia per tal de crear un nou pol urbà descentralitzat. Tenim un país relligat a menys d’una hora de temps de la capital i no l’aprofitem. Tenim resolta la infraestructura base de la metròpoli catalana del futur i ni caiem en el compte.
Els dos pols serien la cirera del pastís d’una visió regional més àmplia. Ens calen serveis regionals al llarg de tota la vall prelitoral. Per anar a Madrid o a París anirem tots a la capital, però per moure’n dins Catalunya no ha de caldre i, al mateix temps, un barceloní ho ha de trobar també immediat i proper.
Aquesta no és una reivindicació que es miri el melic. Catalunya és una metròpoli d’eixos amb una gran columna vertebral que és el corredor prelitoral. Sobre aquest s’hi pot assentar el projecte de futur de la Catalunya multipolar. Un país on les relacions urbanes amb la capital no sigui de subordinació, sinó de cooperació.
Manel Larrosa, urbanista membre de la plataforma FEMvallès
