Article de Manel Larrossa publicat originalment a Via Empresa el novembre de 2018. El podeu trobar també clicant en el següent enllaç: https://www.viaempresa.cat/opinio/manel-larrosa-sortir-amb_204260_102.html
Per als municipis del Vallès, sortir de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) podria ser del seu interès institucional, com del de la seva ciutadania. Té ple sentit que la ciutat continua de Barcelona, l’espai de les rondes i una part del delta del Llobregat, assoleixi una coordinació estreta, però que mig àmbit del Vallès Occidental en formi part és força groller. És, finalment, cínic que l’AMB arribi a un carrer de Sabadell i que el fet metropolità es defineixi amb aquesta frivolitat. Però aquí estem, aturats entre un àmbit central ple de competències i una perifèria sense perspectiva.
L’últim pas de l’AMB ha estat prometre a 18 dels seus municipis, que no se situaven dins la 1a corona de transport públic, que s’hi integraran a canvi d’un recàrrec en l’IBI. Els altres 18 que ja eren dins gaudeixen d’una xarxa extensa de transport que mai no ha existit en la resta, la qual tampoc no pot existir a curt termini, més encara quan les seves relacions i vincles amb els municipis més enllà de l’AMB es mantindran forts.
“Estem aturats entre un àmbit central ple de competències i una perifèria sense perspectiva”
Un ciutadà de Barberà, Cerdanyola, Sant Cugat, Ripollet, Badia… podrà anar fins a Barcelona en zona 1, quan fins ara travessava de zona 2 a zona 1. I ho farà amb un recàrrec al seu IBI, però un barceloní farà el mateix, només que pagant el del Vallès!, perquè el recàrrec ja el tenia en nom d’un dèficit de transport que a l’àmbit central és notable, a causa d’una molt millor oferta. Tot plegat sembla una presa de pèl i deu ser-ho, vista la foscor de les xifres, les quals ens afecten a tots els partícips del transport públic del qual en formem part tots (ATM, Autoritat del Transport Metropolità), no solament els ciutadans dins l’AMB.
A part d’aquest darrer escenari, tot municipi de l’AMB, pel simple fet de ser-ne, hi contribueix amb el 9% dels ingressos que aporta l’Estat al municipi. Són diners que l’Ajuntament ni veu, perquè van directament a l’AMB. És cert que, a grans trets i aproximadament, cada municipi recupera tard aquests diners presentant projectes a l’AMB, els quals aquesta entitat subvenciona. Però cal sotmetre’s, tramitar-ho i justificar-ho.
“Tot plegat sembla una presa de pèl i deu ser-ho, vista la foscor de les xifres, les quals ens afecten a tots els partícips del transport públic”
Als municipis del Vallès, avui presents a l’Àrea Metropolitana de Barcelona, els sortiria més a compte ser a una Àrea Vallès, que vindria a ser com un Consell Comarcal reforçat, més simple i proper. Per començar, s’estalviarien de subvencionar un transport públic deficitari del qual no en gaudeixen, s’estalviarien la contribució del 9% dels seus ingressos a l’AMB i podrien tramitar el seu propi Pla General urbanístic, sense dependre de la seu central de l’AMB a la Zona Franca.
Seria gratis l’Àrea Vallès? Tampoc. Però podria néixer amb menys maquinària i ferramalla que l’AMB. Només caldria un recàrrec a l’IBI i no una contribució municipal directa i serviria per dotar inversions, no per resoldre un dèficit de transport que aquí que en té prou amb els recursos de l’ATM. Tindria sentit, fins i tot, que el recàrrec a l’IBI fos només a les seus de les activitats econòmiques, ja que les inversions que calen en millora de polígons industrials els afecten directament.
La manca de reconeixement de l’àmbit Vallès avui pesa per la marginació d’aquest territori en polítiques comunes de cooperació, alhora que uns quants municipis són presoners de l’AMB. Hem arribat a un punt en el quan ens hem de plantejar si el Vallès volem volar endavant o seguir menyspreats.
