- Abad: “fa onze anys que les entitats de l’associació femVallès treballem en l’anàlisi, definició i redacció de propostes tècniques dirigides a millorar la mobilitat de la ciutadania que viu i treballa al territori. Son propostes que compten amb un ampli consens”.
- femValles considera positiu el fet que la Ronda Vallès sigui objecte de debat públic ja que l’objectiu de consens és millorar la connectivitat entre Vallès Occidental, Vallès Oriental i Baix Llobregat. Les propostes tècniques treballades per femVallès durant la darrera dècada no només tenen en compte l’impacte mediambiental sinó que compten amb un ampli consens al territori.
Vallès, 24 de gener de 2023. En relació al debat que s’ha generat públicament al voltant del projecte d’infraestructura de la Ronda Vallès, malanomenat B40, l’associació femVallès, com a interlocutora amb les administracions en termes d’ordenació territorial al Vallès, considera important que infraestructures de mobilitat i d’inter connectivitat entre territoris estiguin en el debat polític perquè son un factor de competitivitat i de desenvolupament socioeconòmic important.
“Des de femVallès fa onze anys que treballem en propostes de mobilitat al territori que compten amb un gran consens per part d’entitats, institucions i administracions, i que pretenen la millorar de la interconnexió i la mobilitat entre comarques en benefici de les persones que hi viuen i hi treballen. Afegeixo que aquestes propostes contemplen tant l’impacte mediambiental com l’objectiu de sostenibilitat.”, recorda el president de l’associació, Antoni Abad.
Actualment al territori s’està reclamant la finalització del tram de Ronda Vallès entre Abrera i Terrassa, en construcció després de més de dues dècades de treballs, com a eix de connexió nord important entre el Vallès i el Baix Llobregat que ha de generar oportunitats econòmiques i d’impuls empresarial, tal i com conclou l’Informe de l’Institut Cerdà de 2015. “L’impacte negatiu del constant endarreriment en la finalització d’aquest tram és un fet que no voldríem veure repetit en el futur”. Les demandes i prioritats actuals del territori també passen per una intervenció metropolitana per part de la Generalitat, sense la necessitat d’una obra per part del Ministeri (B40) a la que, en tot cas, li caldria un procediment rigorós i complet. Aquesta demanda metropolitana afecta particularment als municipis de Viladecavalls, Terrassa, Sabadell, Castellar del Vallès, Matadepera, entre altres.
Per tot això, des de femVallès es considera que és moment d’impulsar la proposta que ja ha presentant a les administracions i que consisteix en una carretera catalana (una C35), per la part central de la plana, que transcorri al llarg de la carretera C155 de Sabadell a Granollers, unint polígons i nuclis urbans.
L’associació considera que ha arribat l’hora que dues ciutats com Terrassa i Sabadell, que només elles dues apleguen més de 430 mil habitants, comptin amb un nou enllaç urbà que no sigui solament la N150, i demanda que comptin amb noves façanes d’activitat econòmica i de parcs rurals preservats, tot afermant el seu vincle metropolità. “A la nova connexió entre ambdues capitals només li cal un estudi informatiu rigorós. Que femVallès ajudarà a fer”, afirma Abad. La Ronda Oest de Sabadell ha de connectar amb la B124 vers Castellar i hauria de contenir, a poder ser en el mateix pont, l’accés ferroviari per a l’allargament dels FGC.
Durant quatre anys, femVallès ha format part activa en la redacció del Pla específic de Mobilitat del Vallès (2017-2021), on s’ha fet èmfasi en termes de mobilitat col·lectiva amb propostes concretes com una xarxa de bus ràpid entre poblacions o de millora de les interconnexions ferroviàries per afavorir una mobilitat més sostenible per a les persones que viuen i treballen al territori. “Cal recordar que a l’AP7, freqüentment col·lapsada, un 70% de l’ús el fem els mateixos vallesans, potser ara sí és l’hora de començar a planificar un nou enllaç en transport col·lectiu de Terrassa a la UAB, possiblement tramviaire, amb pas per Sabadell i direcció Cerdanyola, per posar un exemple de les propostes que realitzem des de l’associació”. Malgrat la participació activa en la definició del PMV 2017-2021, l’entitat lamenta que no hagi estat nomenat cap comissari encarregat del seu desenvolupament i recorda que té una data límit de finalització per 2026, d’aquí a tres anys.
