Article de Manel Cunill i Llenas, ambientòleg i membre de Via Vallès. Publicat el 7 de de desembre de 2021 al Diari de Sabadell.
Sí, ja és hora que la ciutat adopti el cognom “del Vallès”, no només perquè quatre dels municipis que ens envolten ostenten aquesta identificació, sinó per reivindicar l’espai vital dels nostres conciutadans. Avui som més Vallès que mai!
Ja fa temps que l’espai vital dels ciutadans sabadellencs va més enllà de l’estricte límit administratiu del municipi. Aquesta ratlla que defineix el terme es dilueix i és superada pel dinamisme de la mateixa comunitat. De fet, a Barcelona fa dècades que es parlava de la ciutat real vers la ciutat administrativa. Per exemple, una de les fites que corrobora aquest nou espai vital és la manca d’autocontenció dels llocs de treball de la ciutat. Avui hi ha més sabadellencs que treballen fora de la ciutat que no pas a la mateixa ciutat. Fa poques dècades les dades eren totalment oposades a les actuals. Coses de la ciutat fabril. Aquesta exportació de llocs de treball fora de la ciutat també es pot constatar amb la corrua de cotxes que diàriament surten al matí i retornen al capvespre amb el consegüent col·lapse. També a les xarxes de transport col·lectiu, siguin les del ferrocarril o dels autobusos, mostren aquesta saturació en determinades franges horàries. Tot plegat és una evidència que ens movem massa.
Avui hi ha més sabadellencs que treballen fora de la ciutat que no pas a la mateixa ciutat.
Parlar d’espai vital és, de fet, parlar de Vallès; aquesta bioregió europea clarament delimitada, dotada d’una personalitat històrica i a on hi viuen un milió tres-centes mil persones. Una realitat que el Parlament de Catalunya hauria de reconèixer. És hora de revisar la caducada i obsoleta organització comarcal del Vallès per implementar una nova governança al servei dels vallesans. Això també implicaria promoure un bon govern d’aquest espai vital que avui dia ja és una realitat. Assumir aquest repte de país implicaria l’exercici d’una generositat institucional per part dels actuals Consells Comarcals i dels municipis vallesans per fer-ho possible. El debat i la prospectiva són bones eines per albirar noves actuacions pel benestar de les persones.
És hora de revisar la caducada i obsoleta organització comarcal del Vallès per implementar una nova governança al servei dels vallesans.
Les particularitats del Vallès es manifesten en diferents àmbits. Per exemple, és una terra de pas, gaudeix d’una extensa xarxa d’espais naturals a la plana del Vallès i, a les serralades des del Llobregat a la Tordera, acull a diferents ciutats, viles i pobles diversos. A més, aporta el 17% del PIB de Catalunya i és la seu de diferents universitats. Aquestes singularitats del Vallès són més que suficients per emprendre aquest nou repte d’ordenar i impulsar el Vallès. Això sí, a partir de polítiques i accions que garanteixin el benestar ambiental de la comunitat; segurament, un dels reptes més importants d’aquesta dècada. D’altra banda, sense una acció per rehabitar els nostres ecosistemes urbans i naturals, la resiliència de la nostra comunitat serà més dificultosa.
Ara bé, l’agenda del Vallès està farcida de temes, d’entre els quals en destacaria especialment un. Es tracta de la concreció del Pla Específic de Mobilitat del Vallès des d’una perspectiva ambiental per tal que no sigui contradictori amb un dels altres afers significatius com és la conservació de l’extensa xarxa d’espais naturals que envolten ciutats i viles. Aquesta xarxa també permet l’activitat agrària en més de dinou mil hectàrees. Aquesta singularitat única del Vallès és la garantia per gaudir de ciutats més saludables i ambientals. L’exercici de la política implica promoure canvis per transformar i millorar la nostra societat. I el Vallès ja fa temps que truca a la porta!
